Seguidament, es renten amb l’objectiu de lliurar-los dels sediments acumulats durant el procés de cultivació i es redueixen a polpa. Al submergir-los a l’aigua, es camperols aprofiten per fer la primera tria i només es seleccionen els fruits que s’enfonsen, perquè són els que contenen els grans que donaran un cafè de qualitat a diferència dels que suren.
El processament dels fruits es realitza amb el mètode humit, que aconsegueix extreure el mucílag de cada cirera a través de la fermentació; per tant, s’alliberen les toxicitats del cafè presents a la capa inferior de la polpa.
Després d’una segona rentada, però encara envoltat pel pergamí, el cafè es deixa assecar de manera natural durant unes 12 hores.
Ara sí, es procedeix a l’extracció de la vitel·la (la pell platejada que l’envolta) i s’obté el gra verd de cafè (net).
És necessari remarcar que no per ser aquest el darrer pas, sigui el menys important, sinó tot el contrari. De fet, el resultat final del producte (sabor i aroma) depenen especialment d’aquesta transformació a través d’altres temperatures. Les tècniques mecanitzades per torrar cafè són presents a la història des del 1980, moment en què s’utilitzava la calor per contacte. Tot i que el pas dels anys han fet evolucionar el seu sistema, el que s’ha mantingut al llarg del temps és la necessitat de catar i observar l’evolució del cafè durant aquesta transició.
La primera fase de la torrefacció consisteix en evaporar l’humitat del cafè. A partir d’aquí només restarà marcar i definir el perfil per al nostre cafè, que només obtindrem a partir d’una combinació exacte i estudiada entre el temps de torrefacció, la temperatura al que exposem el gra i el fluix d’aire.